Nou blog Dipnoi P.S.
Hace 5 meses
domingo, 4 de octubre de 2009
jueves, 1 de octubre de 2009
COMENTARI SOBRE ELS ENFOCAMENS DIDÁCTICS DE A. ZABALA
En aquest article, Zabala es mostra a favor de la renovació dels enfocaments didàctics, per molt que no vulgui posar-se en contra de cap manera de pensar. Evidentment, no critica l’enfocament que no comparteix, però mostra clarament els beneficis del enfocament constructivista de l’educació.
Crec que l’article, a més de el que he comentat abans, parla sobretot de les coses que han de canviar, de com han de ser les coses, per a aconseguir implantar aquest enfocament d’aprenentatge, i que realment desbanqui al sistema d’ensenyança tradicional.
Realment, estic completament d’acord en que l’ensenyança, ha de crear sobre tot, o en primer lloc futurs ciutadans que millorin la societat, també es bo crear futurs professionals i per a mi en últim lloc estaria crear-hi futurs universitaris. No dic amb això, que sigui menys important, però sí que el primer que necessitem per a viure en societat, son bones persones, persones compromeses en el bé comú.
Per un altre banda, sempre he cregut que a l’escola s’ha d’ensenyar a aprendre, per a que les persones (alumnes que saben aprendre)després, tinguin la llibertat de conèixer tot allò que els interessi. Crec que els coneixements més teòrics, s’haurien d’ensenyar a qui els vol aprendre.
El que més m’agrada del nou enfocament és la possibilitat d’atendre individualment a la diversitat d’alumnes existents.
Dintre de cada grup, hi han alumnes que tenen unes necessitats d’aprenentatge, a vegades molt diferents dels altres, o entre els. Crec que l’atenció individualitzada, es una gran manera d’evitar el fracàs escolar, ja que incideix en el problema que a la llarga crearà el fracàs , quan encara no es un problema. A més afavoreix que s’assoleixi una realitat que sempre ha existit: quan algú no vol estudiar, no és un fracàs, es una lliure elecció.
En qualsevol cas, reconec que l’organització horària escolar, universitària....., i la necessitat d’una entesa curricular, son els dos reptes més importants actualment, per la seva complexitat.
Angeles Cuadrado Garaeta
En aquest article, Zabala es mostra a favor de la renovació dels enfocaments didàctics, per molt que no vulgui posar-se en contra de cap manera de pensar. Evidentment, no critica l’enfocament que no comparteix, però mostra clarament els beneficis del enfocament constructivista de l’educació.
Crec que l’article, a més de el que he comentat abans, parla sobretot de les coses que han de canviar, de com han de ser les coses, per a aconseguir implantar aquest enfocament d’aprenentatge, i que realment desbanqui al sistema d’ensenyança tradicional.
Realment, estic completament d’acord en que l’ensenyança, ha de crear sobre tot, o en primer lloc futurs ciutadans que millorin la societat, també es bo crear futurs professionals i per a mi en últim lloc estaria crear-hi futurs universitaris. No dic amb això, que sigui menys important, però sí que el primer que necessitem per a viure en societat, son bones persones, persones compromeses en el bé comú.
Per un altre banda, sempre he cregut que a l’escola s’ha d’ensenyar a aprendre, per a que les persones (alumnes que saben aprendre)després, tinguin la llibertat de conèixer tot allò que els interessi. Crec que els coneixements més teòrics, s’haurien d’ensenyar a qui els vol aprendre.
El que més m’agrada del nou enfocament és la possibilitat d’atendre individualment a la diversitat d’alumnes existents.
Dintre de cada grup, hi han alumnes que tenen unes necessitats d’aprenentatge, a vegades molt diferents dels altres, o entre els. Crec que l’atenció individualitzada, es una gran manera d’evitar el fracàs escolar, ja que incideix en el problema que a la llarga crearà el fracàs , quan encara no es un problema. A més afavoreix que s’assoleixi una realitat que sempre ha existit: quan algú no vol estudiar, no és un fracàs, es una lliure elecció.
En qualsevol cas, reconec que l’organització horària escolar, universitària....., i la necessitat d’una entesa curricular, son els dos reptes més importants actualment, per la seva complexitat.
Angeles Cuadrado Garaeta
martes, 29 de septiembre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
